Història

Al 1978 un grup de professors sota la direcció del professor Tomas Lang van començar a impartir classes d'arquitectura de computadors a la Facultat d'Informàtica de Barcelona (FIB) i a desenvolupar la seva tasca investigadora. Ells van ser el nucli del qual, anys després, naixeria el Departament d'Arquitectura de Computadors. Inicialment, aquests professors es van instal·lar a l'edifici Plàtan de la UPC a Torre Girona. A l'estiu de 1985 es produeix el trasllat a l'edifici U del Campus Sud de la UPC, nova seu de la FIB. Pròpiament, l'actual Departament d'Arquitectura de Computadors (DAC) fou creat l’any 1987, en aplicació de la LRU, sobre departaments Universitaris i els Estatuts de la UPC (1985). El departament va esdevenir multicentre perquè, a més de constituir-se amb els professors que impartien docència a la FIB, també va constituir-se amb alguns dels professors que impartien les classes d'arquitectura de computadors a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria de Telecomunicacions (ETSETB).

Al curs 1990-91 el DAC es traslladà al Campus Nord de la UPC. Inicialment, ocupà una part dels mòduls D3 i D4. Posteriorment, a l'estiu del 1992, també va ocupar la totalitat del mòdul D6 i va abandonar el mòdul D3. Al 1997 va abandonar el mòdul D4 per ocupar parcialment el mòdul C6. Finalment, al 2004 va ocupar la pràctica totalitat del mòdul C6. Al curs 1991-92 el DAC va assumir docència a l'Escola Universitària Politècnica del Baix Llobregat (EUPBL), a Sant Just Desvern. A l'octubre de 1991 varen començar les activitats del Centre Europeu de Paral·lelisme de Barcelona (CEPBA). Aquest centre integrava l'experiència en computació en paral·lel del DAC i les necessitats de supercomputació d'altres departaments de la UPC i de l'empresa. El professor del DAC Mateo Valero fou el promotor i el primer director del CEPBA; al 1995 va ser relevat a la direcció pel també professor del DAC Jesús Labarta. Al 1993 el DAC va rebre el Premi Fundació Universitat-Empresa, atorgat al departament universitari amb els millors projectes d'investigació a nivell europeu. Al curs 1993-94 el DAC va assumir docència a l'Escola Universitària de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG). Al 1995, el professor del DAC Mateo Valero fou dessignat director del Centre de Computació i Comunicacions de Catalunya (C4), centre creat per la Generalitat de Catalunya per coordinar les activitats del CEPBA i del CESCA (Centre de Supercomputació de Catalunya). Al 1996 el DAC va rebre la Medalla d'or de la Fundació Nikola Tesla (Universitat de Belgrad), per la seva tasca en el camp de la ciència de computadors.

Al 1996 es va crear la pàgina web del DAC, que ha estat renovada el 2001 i el 2009.

Al 1998 el DAC esdevé el primer departament de la UPC a establir unes jornades docents de periodicitat anual, les JoDoDAC. Al 2000 els professors del DAC Roger Espasa i Toni Juan es converteixen en els directors del "Barcelona Systems and Servers Advanced Development" (BSSAD), centre de recerca creat per la companyia Compaq amb l'objectiu d'investigar alternatives per a les generacions futures dels microprocessadors. A l'octubre de 2000, el professor del DAC Mateo Valero promou i esdevé el director del CEPBA-IBM CEPBA-IBM Research Institute (CIRI), el primer centre que IBM va establir a una universitat europea. Des del CIRI es va col·laborar a projectes estrella de IBM, com Blue Gene, que en el seu moment va ser el supercomputador més ràpid del món. Al curs 2001-02 la EUPBL es va traslladar al Campus del Baix Llobregat a Castelldefels i va esdevenir l'Escola Politècnica Superior de Castelldefels (EPSC). El DAC va assumir docència a l'EPSC a les titulacions de Enginyeria Tècnica de Telecomunicacions (especialitats en Sistemes de Telecomunicació i Telemàtica) i Enginyeria de Telecomunicació (segon cicle). Al 2002-03, també va assumir docència a la titulació d'Enginyeria Tècnica d'Aeronàutica. Al 2002 els professors del DAC Roger Espasa, Antonio González i Toni Juan es converteixen en els directors de "Intel Labs Barcelona". Aquest centre té com a objectiu la realització d'investigació i desenvolupament sobre microprocessadors. Aquest centre substitueix el centre BSSAD. Al 2004 el DAC va celebrar el 25++ aniversari amb un seguit d'actes. Entre ells, la publicació d'una auca que ofereix una visió humorística d'algunes de les fites més importants de la història del DAC. També es va inaugurar el Museu d'Arquitectura de Computadors (MAC).

Al 2005 diversos professors del DAC van intervenir decisivament en la creació i instal·lació del "Centro Nacional de Supercomputación" a Barcelona. El professor del DAC Mateo Valero va ser nomenat director del "Barcelona Supercomputing Center - Centro Nacional de Supercomputación" (BSC-CNS). Les instal·lacions del centre alberguen el superordinador Marenostrum, que va arribar a ser el més potent d'Europa i el cinquè més potent del món. Al 2008, el professor del DAC Mateo Valero es nomenat director científic del BSC-Microsoft Research Centre, centre que té per objectiu el desenvolupament de les arquitectures i el software dels ordinadors i mòbils del futur. A més, al llarg d'aquests anys els membres del DAC han participat a la direcció del Departament, han rebut premis i distincions i han estat involucrats en la creació d'iniciatives empressarials.